Organització patronal i conflicitivitat social a Catalunya. Tradició i corporativisme entre finals de segle i la Dictadura de Primo de Rivera / [Ressenya de:] Lluisa Pla i Toldrà
Pla i Toldrà, Lluïsa


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 7 (1995) , p. 234-237
Ressenya de:
- Bengoechea Echaondo, Soledad. Organització patronal i conflictivitat social a Catalunya / Soledad Bengoechea Echaondo. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994 (Biblioteca Abat Oliba)

Los Girona, la gran burguesía catalana del siglo XIX / Lluïsa Pla Toldrà ; prólogo de Jordi Catalan ; traducción de Jordi Pascual
Pla i Toldrà, Lluïsa


Lleida : Editorial Milenio, 2017
333 p., 8 làm. : il. col. ; 25 cm
Bibliografia.
ISBN 9788497437745

El llibre de Lluïsa Pla segueix atentament la progressió de més de quatre generacions de la família Girona, un segle i mig d'una etapa cabdal de la història de Catalunya i Europa: la del clímax de la primera revolució industrial. L'obra confirma el paper estel·lar jugat pels Girona en el firmament del segle XIX. És una obra apassionad, ben escrita, un text extremadament ben polit. El rigor guia tota l'obra. L'estil de Pla és punxant, va fins al fons dels personatges i toca temes de gran actualitat, com la relació entre formació de capital humà i innovació, la internacionalització empresarial, l'impacte a llarg termini de les crisis o el paper de la banca en el creixement. És una obra valenta. El llibre de Pla és ciència rigorosa transmesa amb mestratge i es mantindrà com una obra de referència de la història econòmica. (Del pròleg de Jordi Catalan).

Els Girona : la gran burgesia catalana del segle XIX / Lluïsa Pla i Toldrà
Pla i Toldrà, Lluïsa


Barcelona : Pagès : Fundació Noguera, 2014
321 p., [8] p. de làm. : il. ; 24 cm (Estudis, 68) 
Bibliografia.
ISBN 9788499755182

"El llibre segueix atentament la progressió de més de quatre generacions de la família Girona (...) un segle i mig d'una etapa cabdal de la història de Catalunya i Europa: la del clímax de la primera revolució industrial. L'obra confirma el paper estel.lar jugat pels Girona en el firmament del segle xix. És una obra apassionada, ben escrita, un text extremadament ben pulit. El rigor guia tota l'obra. L'estil de Pla és punyent, va fins al fons dels personatges i toca temes de rabiosa actualitat, com la relació entre formació de capital humà i innovació, la internacionalització empresarial, l'impacte a llarg termini de les crisis o el paper de la banca en el creixement. Una obra valenta. Si la llegim, gaudirem d'una obra apassionant i aprendrem, de veritat, com s'ha fet aquest país, més enllà dels tòpics amb que ens saturen quotidianament els nostres polítics i mitjans de comunicació." (Del pròleg de Jordi Catalan).

Els Girona : la formació de la gran burgesia catalana del segle XIX (1748-1905) / tesi doctoral presentada per Lluïsa Pla i Toldrà ; dirigida per Jordi Nadal i Oller ; tutoritzada per Enric Tello i Aragay
Pla i Toldrà, Lluïsa


2010
Dirigida per: Nadal, Jordi. Universitat de Barcelona. Facultat d'Economia i Empresa. Departament d'Història i Institucions Econòmiques, 2010
518 p. : taules ; 30 cm
Programa de doctorat en Història Econòmica, bienni 1991-1993. Notes. Bibliografia.

És la història empresarial de la família Girona (segles XVIII i XIX), el principal grup inversor i accionista del país durant els anys decisius de la industrialització a Catalunya. Des de l'àmbit de la història econòmica i social, la Tesi analitza com els Girona van convertir la companyia comercial -la casa Girona- en la primera societat comercial en volum de negoci, assoliren el primer lloc en el rànquing d'instruments financers, figuraven entre els principals protagonistes de la Llotja de Barcelona, i constituïren més de setanta empreses. També van fundar el Banc de Barcelona i van modernitzar el sistema bancari, construïren la xarxa de ferrocarril, ponts i carreteres, el Canal d'Urgell, el Liceu, l'edifici de la Universitat de Barcelona... Paral·lelament els Girona tingueren un destacat protagonisme en la societat i la política del segle XIX: van fundar i presidiren la Cambra de Comerç i, Manuel Girona fou alcalde, diputat, senador, comissari de l'Exposició Universal de 1888 i president de diverses institucions.

Manuel Girona, el fundador de la banca moderna / Yolanda Blasco Martel, Lluïsa Pla i Toldrà
Blasco Martel, Yolanda


En: Historia Social. Valencia, núm. 64 (2009) , p. 79-98

La Societat de Lleida al Set-cents: 1716-1815 / Lluïsa Pla, Àngels Serrano ; pròleg: Carlos Martínez Shaw
Pla i Toldrà, Lluïsa


Lleida : Pagès, DL 1996
401 p. : gràf. (Referències, 17) 
Bibliografia. Notes. Inclou apèndix.
ISBN 8479353007

El 1707, en plena Successió, Lleida va patir un dels pitjors setges de la seva història; disminuí la població i canvià la fisonomia de la ciutat. Tot i la magnitud de la tragèdia, lentament, es recuperà el ritme vital i cap a mitjan segle Lleida ja participava activament del creixement econòmic global del Principat en base a una economia de caràcter agrari. Amb uns nivells de poblament extraordinàriament alts al final del set-cents, darrera Barcelona i Reus, era la tercera ciutat més poblada de Catalunya. Però el marc d'una estructura social i econòmica tradicional i la plena vigència del règim senyorial limitaven l'abast dels canvis assajats. La transició cap a un nou ordre de relacions socials excloïa els més dèbils i enfrontava aquells que pretenien guanyar espais de poder econòmic i social. Al principi del segle XIX, després del retrocés d'ordre demogràfic i econòmic agreujat per la guerra contra l'imperi napoleònic, la ciutat recuperà molt lentament els nivells de creixement assolits el segle anterior. Però els esdeveniments experimentats durant el segle XVIII havien començat a esquerdar els fonaments de la societat i l'economia d'Antic Règim, de manera que a partir de llavors esdevingueren més vulnerables. L'anàlisi rigorosa i detallada de tots aquests aspectes constitueix una rica aportació a la imatge de la Catalunya del segle XVIII.